El grup britànic The Magic Numbers va tocar fa unes setmanes al Corner Hotel, un club del barri de Richmond, a Melbourne. Un cop més, va ser una molt bona actuació. (Vinga, si en voleu proves, mireu-vos aquesta gravació de “Love me like you” de fa uns anys, i no digueu que no; la interpretació de l’altre dia va ser similar).

El Corner Hotel és, juntament amb el Tote (que apareixia al capítol de Katalonski dedicat a Melbourne) i altres locals similars, un dels espais que han convertit Melbourne, segons algunes estadístiques, en la ciutat amb més sales de música per capita i més concerts cada any de tot el món.

Més enllà de les dades, però, que sempre fan de mal comparar, és interessant explicar algunes de les històries que hi ha al darrere. Fa menys de deu anys, el gener de 2010, el Tote i altres locals similars van anunciar que tancaven, perquè la normativa de l’estat de Victòria en matèria de seguretat obligava les sales obertes a la nit a disposar de molt personal de seguretat, i això generava massa despeses i els impedia sobreviure. Aquest va ser l’origen d’una campanya anomenada Save Live Australia’s Music (SLAM), que va tenir com a moment àlgid una gran manifestació pel centre de Melbourne en defensa de la música en directe.

D’aquesta iniciativa en van sorgir dos resultats. D’una banda, es va aconseguir modificar la normativa, de manera que el Tote i altres sales amenaçades van tornar a obrir pocs mesos després. De l’altra, i segurament més important, el conjunt d’agents del sector de la música (artistes, escoles de música, sales de concerts, estudis de gravació, botigues, emissores de ràdio, personal tècnic, etc.) es van unir. Sota el paraigües d’organitzacions com Music Victoria, els darrers anys s’han dut a terme diversos projectes sobre temes d’interès comú, com ara la igualtat de gènere en l’àmbit de la música, el foment de polítiques de suport al sector per part dels governs locals, o la prevenció de processos de gentrificació al voltant de les sales de concert i altres equipaments culturals. És interessant que pràcticament la meitat de les persones associades a Music Victoria siguin, senzillament, aficionades a la música, i no necessàriament professionals d’aquest àmbit.

També a nivell internacional hi ha un reconeixement creixent de la importància econòmica així com educativa, social i cultural que té el sector de la música per a la qualitat de vida, com reflecteix el “Manual de ciutats musicals” publicat per Sound Diplomacy fa unes setmanes. Alhora, en la pràctica hi continua havent molts obstacles, en forma de normatives poc adequades, pujada de preus del sòl a les zones on durant anys hi ha hagut locals musicals, males condicions laborals per als músics, escassedat d’escoles de música, i l’impacte de la pirateria, entre d’altres.

En aquest sentit, és important el recent acord per reconèixer l’existència a Barcelona d’“espais de cultura viva”, és a dir llocs que programen activitats musicals, d’arts escèniques, de cultura popular o d’altres formes artístiques de petit format, i que pel seu valor cultural, social i econòmic requereixen un tractament diferent del que s’aplicaria a locals que fan activitats d’altres tipus. Amb això, certament, no n’hi ha prou per resoldre les diverses mancances que afecten la música, però es tracta d’un pas que hi pot ajudar força.