El sapeh és un instrument de corda propi de Borneo, una de les illes més grans del món, que queda repartida entre Indonèsia, Brunei i Malàisia. Aquesta mena de llaüt fet amb la fusta del meranti vermell, un arbre local, és tradicional de diversos grups ètnics de la regió de Sarawak, que pertany a Malàisia. Vaig ser-hi el novembre passat per participar en una conferència, i en vaig parlar amb un nord-americà, que, un cop jubilat, havia decidit instal·lar-se a Sarawak després d’haver visitat l’illa durant molts anys per assistir al Rainforest World Music Festival, un dels principals festivals de “músiques del món” a Àsia.

Parlant del sapeh va sorgir el nom d’Alena Murang, una de les poques dones a qui s’ha permès tocar un instrument tradicionalment reservat als homes, i que en els darrers anys ha contribuït a mantenir-ne el llegat i donar visibilitat a la música de la zona. Alena Murang és també una de les intèrprets incloses al projecte Small Island, Big Song, una iniciativa impulsada el 2015 per una parella de productors australians per tal de redescobrir les tradicions musicals de nombroses illes dels oceans Índic i Pacífic, de Madagascar a l’Illa de Pasqua, tot destacant-ne alhora les similituds i les connexions històriques, que expliquen que elements sorgits fa mil·lennis de les poblacions indígenes de Taiwan arrelessin posteriorment a llocs com les illes de l’estret de Torres (Austràlia), Nova Zelanda o Hawaii. El disc que n’ha sorgit, que la revista Songlines va considerar un dels deu millors discos de “músiques del món” el 2018, és efectivament excel·lent i es ven per Internet amb un embolcall molt bonic. Porta un raspall de dents fet amb bambú (dono fe que va bé) com a regal, i destina una part dels beneficis a diverses ONG.

I també es pot escoltar íntegrament a Spotify i en altres plataformes semblants. Tot i que, com passa sovint en aquests casos, cal fer un esforç per trobar-lo, una mica com a l’hora d’anar a descobrir illes en oceans llunyans. En l’actualitat hi ha qui parla de la “descobribilitat” (discoverability, découvrabilité) per referir-se a la facilitat amb què podem trobar continguts culturals o d’altres tipus existents a Internet: per bé que plataformes com YouTube, Netflix, Spotify o Amazon disposen de reculls extensíssims de pel·lícules, música o llibres, calen mecanismes per fer-los visibles.

Aquí entren en joc la publicitat, la presència als mitjans de comunicació tradicionals o en xarxes socials, els festivals, les recomanacions d’amics, i altres mecanismes de difusió i mediació que faciliten o no que ens assabentem d’allò que hi ha al nostre abast. Les mateixes plataformes poden posar més o menys de relleu l’existència d’iniciatives interessants com Small Island, Big Song, que, en absència d’un gran suport mediàtic, queden a mercè de la difusió que en puguin fer les persones directament implicades, l’interès nostre a investigar allò que hi hagi a Internet, i el ressò de mitjans com Songlines i altres de similars.

Un altre element interessant d’iniciatives com aquesta rau en la seva capacitat de generar col·laboracions entre indrets llunyans i oferir lectures geogràfiques diferents, que no passin pels nuclis centrals de poder. De connectar diverses poblacions d’allò que sovint anomenem “Sud”. De manera similar, en un relat publicat recentment a la revista literària Granta, l’escriptor argentí Fabián Martínez Siccardi recorda com, en el seu cas, progressivament va decaure la fascinació pels països de l’hemisferi nord, alhora que descobria que “la línia que unia Sudàfrica, Argentina i Austràlia tenia més sentit com a centre del meu món: països de l’hemisferi Sud amb històries colonials semblants, amb immensos, i mítics, territoris interiors (….).” En aquests contextos, les desigualtats i els llegats colonials generen “suds dins el sud”, amb grups indígenes i altres col·lectius desposseïts i privats d’aparèixer a les històries oficials. Martínez Siccardi acaba destacant que havia estat coincidir amb membres d’aquests grups que li havia permès mirar-se ell mateix de manera diferent, fugint d'”un sistema que concebia i construïa només un món”, amb poc espai per a aquells que no hi pertanyen.